Organització

L’ENTITAT

L’Ateneu l’Aliança de Lliçà d’Amunt és una associació sense ànim de lucre. L’Aliança és un ateneu popular, fundat l’1 de novembre de 1925.

L’Aliança és una entitat no confessional, catalanista i sense adscripció a cap ideologia política. És una entitat que té per finalitats la promoció d’activitats culturals, físico-esportives i socials a Lliçà d’Amunt, amb l’objectiu de transformar la societat, donant valor al temps lliure i creant oportunitats per treballar la cohesió social al municipi on està arrelada.

L’Aliança es nodreix de totes aquelles persones que hi interactuen. Els socis i les sòcies exerceixen el seu poder de presa de decisions a l’Assemblea General. Aquest és l’òrgan de representació màxima. L’assemblea es reuneix un cop a l’any de manera ordinària (normalment a finals de maig) i de forma extraordinària convocada per la junta o per un grup de socis.

L’Aliança compta amb grups autònoms de socis i sòcies i altres voluntaris no afiliats que desenvolupen activitats concretes, organitzats en comissions o grups de treball (Juguesca, Comissió de Concerts, Biergarten, Espectacles infantils, Mercat de la Puça…) i seccions (Tennis Taula, Coral l’Aliança, Ateneu Gastronòmic).

L’Aliança forma part de la Federació d’Ateneus de Catalunya.


JUNTA DIRECTIVA

La Junta Directiva gestiona la presa de decisions de funcionament de l’entitat. Actualment, modificada la seva composició la passada assemblea ordinària del 29 de maig de 2016, està formada per:

  • Jordi Padró Catalán, President. Email: jordipadro@lalianca.cat
  • Raquel Parramon Pérez, Secretària. Email: raquelparramon@lalianca.cat
  • Hugo Longás Costa, Tresorer. Email: hugolongas@lalianca.cat
  • Guillem Matas Sabaté, Vocal. Email: guillemmatas@lalianca.cat
  • Míriam Remolà Elvira, Vocal. S’acorda que com la Míriam actualment és també regidora de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, sempre que es tractin temes que poguessin generar conflicte d’interesos, no prendrà part en les reunions dels diferents òrgans on es generi conflicte. Email: miriamremola@lalianca.cat
  • Marc Rovira Estrada, col·laborador. S’acorda que com que el Marc és membre de l’staff tècnic de l’ateneu (tècnic de so i llums), sempre que es tractin temes que poguessin generar conflicte d’interesos, no prendrà part en les reunions dels diferents òrgans on es generi conflicte. Email: tecnic@lalianca.cat

La Junta es reuneix setmanalment. Podeu contactar-hi enviant un email a junta@lalianca.cat o enviant un email als correus dels seus membres.


TREBALLADORS DE L’ATENEU

  • L’ateneu té contractades a temps parcial dues persones per a desenvolupar les tasques d’administració (22 hores setmanals) i de tècnic especialista de sala (20 hores setmanals). Retribucions segons conveni laboral del lleure.
  • La resta de persones o empreses que ofereixen els seus serveis professionals ho fan com a proveïdors, facturant per les tasques que duen a terme. Aquestes persones estan subjectes als acords comercials signats.
  • Les persones que organitzen activitats a l’ateneu ho fan de manera voluntària, sense rebre cap retribució econòmica. Aquestes persones estan subjectes al conveni de voluntariat.

DSC_3991


“Al segle XIX i principis del XX arreu d’Europa la ciutadania va impulsar un tipus d’associacionisme cívic sota el nom d’ateneus, centres d’extensió cultural o fins i tot universitats populars.[1] L’origen d’aquestes institucions el podem trobar en les societats científico-literàries establertes a Europa al llarg del segle XVIII com ara l’Athenée de Paris (1785) o l’Athenée des Arts (1792); institucions per a classes privilegiades on es difonia la cultura entre els seus associats. Ara bé, en implantar-se el model d’ateneus a Catalunya aviat va prendre la característica que els diferencia de la resta d’Europa: la seva vocació instructora dirigida a millorar la formació de les classes més desafavorides.[3]

En el marc de la Revolució Industrial i la Renaixença literària, al llarg del XIX es generalitzaren els ateneus populars que aspiraven a difondre la cultura i alfabetitzar la població.[1] Sovint anaven lligats a moviments de recuperació cultural (com l’Ateneu Barcelonès) o de debat polític, com els ateneus llibertaris o els ateneus federals, fruit de l’efervescència obrera del moment. Al llarg de l’època de la Restauració el prestigi d’aquest tipus d’entitat era tan gran que diversos moviments ideològics en copiaren el patró: el catolicisme, el carlisme, els llibertaris…”.